En quina ciutat hauries de viure?
Segons un enquesta hauríem de viure a Nova York, cosa que a mi no em sembla bé. En qualsevol cas, la bonificació ve a la fi del test quan t’ofereix publicar els resultats en el meu Facebook, o fer servir Tweet o fer una entrada a Digg. Això és ben elegant. No és que vulga publicar
aquesta enquesta boba i poc precisa en el meu compte, però sí que podria publicar quelcom de creatiu. Per descomptat que jo vull és que coses com aquesta servisquen per descriure’m (via el meu OpenID (dni obert o identitat oberta), o millor, mIDm en la capçalera del meu navegador) i que ho enviara com a entrada am meu lloc web, no a algun espai comercial que és propietat de Zuckerberg o de Williams. Serà molt difícil fer-ho? Website (lloc web) [L’enllaç] [Etiquetes: llibres, OpenID, identitat oberta, dni obert, RSS, enllaços i enllaços profunds]

SCORM 2.0 i més enllà del seminari LETSI
Resum d’una reunió recent amb 190 participants (impressionant!) sobre l’estat de fer proves amb LETSI, SCORM i el futur dels estàndards d’aprenentatge. La cosa està en estat de moviment ara mateix – ADL sembla que manté SCORM, LETSI està desenvolupant “SCORM 2.0” (però
sense anomenar-se SCORM 2.0); es pot llegir: “LETSI treballarà amb altres organitzacions per acurtar els cicles d’adopció; es tracta d’emplenar un buit en els estàndards de creació de comunitats i de desenvoluopar processos àgils de creació de programari.” Cosa que significa ‘estàndards a tota marxa’: desenvolupament ràpid, implementació ràpida, canvi ràpid. O pot ser que no: “LETSI no és una organització per a la creació d’estàndards ni una associació de comerciants. S’hi veu dins la comunitat d’implementació.” En lloc de tenir a NITLE fent predicció de mercats sense sentit en Facebook, hauria d’intentar de prediure el temps de vida de LETSI. Sheila MacNeill, Sheila’s work blog (bloc de treball de Sheila) [L’enllaç] [Etiquetes: SCORM, Metadades]

Temes recurrent que es troben els educadors a distància en nacions en desenvolupament i emergents
“Si els estudiants encara estan llegint a la llum d’un ciri o de làmpades de querosè, pot no ser realista esperar que aprenguen en línia.” Vam sentir aquest tipus de preocupació ben sovint en el fòrum d’educació oberta de la UNESCO. Però és una realitat o una simple anècdota d’uns pocs llocs? En alguns llocs no es tracta de notícies apòcrifes. “En juni del 2007, el ministre d’educació de Kenya, el professor George Saitoti, va dir que aproximadament el 80% de les escoles primàries i el 35% de les secundàries no tenien corrent elèctric… En l’Àfrica oriental i del Sud, el cost de l’accés a Internet pot ser de 20 a 40 vegades major que a l’Amèrica del Nord.” Es diu freqüentment: “El repte [a Àfrica] des de la perspectiva del govern i dels reguladors és què pot i hauria de fer-se per a crear un entorn que anime la inversió, tant domèstica com estrangera, pel sector privat.” Sí, és clar, però: “Un Rwandès mitjà fa 220$ EUA l’any.” I si no hi ha profits per al sector privat, no hi ha inversions. Què costaria proporcionar corrent elèctric i accés a Internet a l’Àfrica? Menys que el cost de les guerres. Menys que el cost dels paquets d’estímuls. Però ho permetran els polítics? Ho permetran els subministradors, companyies de mòbils i venedors de materials educatius?
Clayton R. Wright, Gajaraj Dhanarajan i Sunday A. Reju, International Review of Research in Open and Distance Learning (revista internacional de recerca en l’ensenyament obert i a distància) [L’enllaç] [Etiquetes: UNESCO, Avaluació, escoles, Africa]

Somies en 140 caràcters?
No puc creure que cada vegada em fique més en el món de Twitter. No és a propòsit: va començar quan vaig connectar les posades al dia en Facebook amb el meu compte de Twitter (que he fet servir ben poc) i la gent ha començat a seguir-los, a replicar, i esperen que se’ls escolte. Molt bé, i he començat a fer proves per continuar com una sola unitat els informes i posades al dia en dos fronts de Facebook i de Twitter, però amb menys enllaços que molesten. Tinc 897 seguidors de Twitter i 780 amics de Facebook (al contrari del que era habitual; la reunió SXSW, que es centrava en Twitter, va afegir dotzenes de seguidors de Twitter). Puc sentir-te si dirigeixes el teu Twitter a ‘@downes’ (el meu compte de Twitter i de Facebook són el mateix: Downes). Però recorda: continue escrivint principalment ací, i les entrades a Twitter i a Facebook (idèntiques) no seran ni profundes ni analítiques. I
encara vull un sistema distribuït i no comercial que faça tot açò, i em disgusta que la comunitat no puga posar-se a la feina. Jeanne Meister, New Learning Playbook (llibre del nou aprenentatge) [L’enllaç] [Etiquetes: Twitter, llibres].

Procés de desenvolupament de Sakai
“La Fundació Sakai i els seus directius proposen un nou procés de desenvolupament per a Sakai i et demanen les teues opinions.” Aquest
paper blanc descriu el repte amb què es troba el projecte. “Sakai, en contra del que passa amb altres iniciatives de codi obert, té grups d’usuaris i de desenvolupadors especials. És rar veure a un estudiant, un professor o un investigador escrivint les línies de codi necessàries per millorar el producte.” Ni dirigeixen als que fan el codi. “La idea d’una organització centralitzada que controla la majoria dels aspectes del desenvolupament de Sakai no és adequada en aquest moment.” Per això s’estableix un “consell per al producte” per a determinar si el codi desenvolupat s’hauria d’incloure com a part del projecte final. Bona idea. Però trieu els membres del consell del producte amb compte per tal d’evitar favoritismes, i assegureu-vos que sí que tenen idea de les necessitats dels usuaris finals (però no les feu pròpies sense més). I aneu amb compte de no reduir la ‘selecció per a la inclusió’ a una ‘competició’, perquè no es tracta d’una carrera, es tracta de cooperar. Michael Korcuska, Sakai Blog (bloc de Sakai) [L’enllaç] [Etiquetes: Recerca, codi Obert, aprenentatge basat en Projectes]

Construcció d’un lloc de treball col·laboratiu
Es tracta d’un bon treball, útil per a qui vulga desenvolupar la col·laboració en el lloc de treball, per tant em fixaré en crítiques. En primer lloc, no crec que es puga incloure ‘xarxa’ sota ‘col·laboració’. Són tipus de coses diferents. La gent en les xarxes ‘cooperen’ més aviat que ‘col·laboren’. En segon lloc, la manera de desenvolupar-ho consisteix principalment en dir, no fer. Segons l’article, necessites un líder de la col·laboració, i després treballes amb líders de l’empresa, i implementes les eines, i engegues comunitats. És la formació clàssica de corporacions i està bé per a entorne de comandament-i-control, però per a llocs de treball que tinguen algun tipus d’independència, has de
modelitzar i demostrar els beneficis. Via Lynn Wernham. Shawn Callahan, Mark Schenk i Nancy White, Anecdote (anècdota) [L’enllaç] [Etiquetes: xarxes]

Vídeo de presentació de la Universitat de Calgary
Una presentació de George Siemens, que ell mateix descriu: “D’Arcy Norman ha penjat un
vídeo de la meua presentació a la Universitat de Calgary,així com imatges i enllaços (Gràcies D’Arcy!). La meua intenció, i crec que vaig explorar massa territori en la xerrada, era presentar com la modificació de la interacció d’informació es bàsica per al futur de les universitats.” Relacionat: George Siemens i Peter Tittenberger han llançat un Handbook of Emerging Technologies for Learning (HETL) (maual de tecnologies emergents per a l’aprenentatge) i també una wiki. És difícil no deixar-se impressionar amb la producció tan prolífica i de qualitat de Siemens. George Siemens, elearnspace (espai d’e-learning) [L’enllaç] [Etiquetes: Connectivisme, Vídeo, Interacció]

Copyright 2008 Stephen Downes Contact: stephen@downes.ca

This work is licensed under a Creative Commons License.

Publicado el 10 April, 2009
por en "Chécheres" / FAQ.

Imprimir artículo

Otros artículos