Aprenentatge participatiu i les Noves Humanitats: Entrevista amb Cathy Davidson
“L’aprenentatge participatiu inclou les maneres en què les noves tecnologies permeten als aprenents (de qualsevol edat) contribuir de maneres diverses a objectius d’aprenentatge individuals i compartits….. Els aprenents participatius s’ajunten per agregar les seues idees i experiències de manera que el conjunt siga molt més gran que la suma de les parts.” I justament per això una persona
no memoritza les parts. Randy Bass i Theresa Schlafly, Academic Commons (copyright lliure en temes acadèmics) [L’enllaç] [Etiquetes: xarxes, Experiència, aprenentatge basat en Projectes, accessos a la Web Logs]

Ensenyament d’anglès per vídeo – Els xiquets de SEAM
L’entrada és de Tracy Hamilton, qui escriu a un amic que va ensenyar a la Índia. Els seus estudiants d’anglès la van sorprendre amb una pel·lícula. “El donar-los accés a allò que veiem com una eina senzilla en la nostra cultura ha estat d’enorme ajut per ensenyar anglès als xiquets però, encara més important, els ha permès compartir la seua història amb la resta del món.” Aquest és el tipus de missatge que intentava transmetre en el fòrum d’UNESCO. Però és difícil que t’escolten quan hi ha educadors privats que volen vendre quelcom.
Tracy Hamilton, Discovery Through eLearning (descobriment via eLearning) [L’enllaç] [Etiquetes: UNESCO, Vídeo]

L’educació no és un luxe en una escola indonèsia de caritat
Per posar un poc de contrast a la diatriba de la Comunitat d’aprenentatge (Commonwealth of Learning) que ve tot seguit: “Les germanes bessones de 59 anys Sri Rossyati i Sri Irianingsih han obert una escola gratuïta on els 550 estudiants reben no sols ensenyament sinó menjars, un uniforme, sabates, llapis i llibres, coses que molts xiquets d’Indonèsia no es poden permetre.” Sí, i l’escola costa a les germanes 1700$ al mes. No són les xifres típiques d’una escola privada. “Les altres escoles tenen llibres cars, però en aquesta els donen fins i tot llet perquè cresquen sans.”
Sunanda Creagh, Reuters [L’enllaç] [Etiquetes: escoles, aprenentatge Online, escoles Privades]

dev8D: dies feliços dels desenvolupadors de JISC
*ai* Per què no podem tenir-ho a Canada? Sí, sé que costaria molts diners, però l’aprenentatge que es dóna en aquests llocs… *ai*
Julian Cheal, Ariadne [L’enllaç] [Etiquetes: aprenentatge Online, Canada, comité conjunt de sistemes informàtics, Joint Information Systems Committee, JISC]

Hipòtesi amb errors
Joanne Jacobs parla d’hipòtesi errades en una discussió de caire polític que apareix en el blog sempre fiable de Britannica. Qui creu realment que el coneixement i les habilitats són separables, que els professors no tenen límits cognitius, o que experiència i pràctica són equivalents? Ningú. Cadascuna d’aquestes 3 formulacions serveix per malinterpretar les posicions
reals dels educadors i es poden investigar: que el coneixement depèn de les habilitats de pensament crític (i no a l’inrevés), que els professors abasten necessitats cognitives múltiples (no simplement l’exercici i la memorització), i que l’autodirecció no pressuposa aprenentatge sense continguts. El debat tenia a Willingham, Ravitch i Hirsch contra el vent. A veure quan fan un debat sobre aquests temes amb contrincants reals. Joanne Jacobs, Weblog (blog web)[L’enllaç] [Etiquetes: aprenentatge Online, Experiència, accessos a la Web]

Els estudiants es posen dempeus quan se’ls crida, i quan no
El que m’agrada no són els pupitres per estar dempeus, sinó que els estudiants tenen l’
opció d’alçar-se, seure o el que vulguen. Sé que mentre treballe m’alce, m’assec, es moc i en general estic en moviment constant. “Els professors de Minnesota i Wisconsin diuen que saben per experiència que els pupitres els donen als xiquets la flexibilitat que necessiten per gastar l’energia que tenen i, al mateix temps, centrar-se millor en el treball i no en com estar-se quiets.” Enllaç Link via Norm Friesen. Susan Saulny, New York Times [L’enllaç] [Etiquetes: Experiència]

Document d’hipòtesis
Declaracions interessants d’hipòtesis pel que fa a la propera versió de SCORM i que fa LETSI: “L’aproximació proposada per LETSI és partir el problema de l’espai d’SCORM 2.0 en 4 dominis de serveis relacionats però diferents: competències, recursos ni activitats d’aprenentatge.” A més a més, “‘Orquestració’ és el terme adoptat per la comunitat LETSI per reemplaçar el terme ‘seqüenciació’ utilitzat en SCORM 2004. Orquestració es refereix a la forma que se selecciones i combinen les activitats i recursos LET a fi de fer-les servir.” Document MS-Word. També hi ha disponibles molts més documents LETSI
ací (i aquesta pàgina necessitaria un enllaç RSS). Chuck Allen, LETSI [L’enllaç] [Etiquetes: RSS, SCORM, Metadades]

El sector d’educació superior que creix més ràpidament
Un es pregunta per què la comunitat d’aprenentatge (Commonwealth of Learning) en un editorial sense signar, anima al desenvolupament d’un sistema educatiu privat en lloc de sistemes finançats pel govern, que són més comuns en països com ara Canadà i Austràlia. L’argumentació és simple i naïf, i es basa en les ficcions habituals: el sector privat és més eficient, més àgil en la resposta i més dedicat a l’èxit del client. L’autor no ha estat veient las ruïnes del sector privat recentment? Per què impulsar economies dolentes en alguns països simplement perquè estan menys desenvolupats?
Editorial, Commonwealth of Learning (comunitat d’aprenentatge) [L’enllaç] [Etiquetes: Canadà, Austràlia]

Objectius que han esdevingut salvatges: Els efectes secundaris sistemàtics de prescriure massa objectius
Es tracta d’un treball excel·lent de lectura obligada per aquells que solen confondre la mesura amb el mètode. Fixar objectius, l’estàndard d’or en la metodologia dels negocis, està farcida d’efectes secundaris destructius, com ara:

– massa específics – “els objectius poden centrar l’atenció de manera tan estreta que la gent no se centra en altres aspectes importants d’una tasca”
– objectius estrets “pot fer que la gent ignore dimensions importants dimensions del desenvolupament que no s’especifiquen en el sistema que fixa objectius.”
– massa objectius – “Els objectius que són més fàcils d’aconseguir i de mesurar (com ara la quantitat) reben més atenció que altres objectius (com ara qualitat)”
– horitzó temporal no adequat “[que pot] fer que els gestors es dediquen a comportaments miops, de curt termini, que perjudica a l’organització a llarg termini”
– presa de riscs – “la gent motivada per objectius específics, engrescadors i adopten estratègies i activitats de més risc”
– comportament no ètic – adopten mesures no adequades per arribar a objectius, o enganyant sobre les declaracions de consecucions
– desil·lusió – “perquè les percepcions de l’autoeficàcia són un predictor clau de com engegar tasques, el compromís i l’esforç”
Via
Will Thalheimer. Lisa D. Ordonez, Maurice E. Schweitzer, Adam D. Galinsky, i Max H. Bazerman, Harvard Business School (escola de negocis de Harvard) [L’enllaç] [Etiquetes: objectius, metes]

E-Learning en Iran
No sentim res sobre e-Learning a Iran, malgrat la població tan gran i activa en Internet, per això és un regal poder llegir l’entrevista a Badrul Khan amb dos líders d’e-Learning d’Iran, Vafa Ghaffarian i S. Hamid Hosseini. L’entrevista no és molt profunda però ens fa una ullada. PDF.
Badrul Khan, Educational Technology (tecnologia educativa) [L’enllaç] [Etiquetes: aprenentatge Online]

Copyright 2008 Stephen Downes Contact: stephen@downes.ca

This work is licensed under a Creative Commons License.

Publicado el 10 March, 2009
por en "Chécheres" / FAQ.

Imprimir artículo

Otros artículos