Disseny per Comitè versus Disseny per Comunitat (Coses que hem aprés del projecte Drupal.Org)

Crec que es tracta d’un bon article per a les persones que estan dissenyant productes o aplicacions educatives . Un vell adagi diu que com més barbes hi haja millor, i és cert. Però hi ha una gran diferència entre dissenyar per comitè i dissenyar per comunitat. L’enorme diferència és que en el segon cas no has d’acceptar tot allò que diu tothom. Això et permet que el disseny siga consistent i que reflectisca els fets realment importants, i no les predileccions de membres individuals del comitè als quals no pots ignorar. Leisa Reichelt, Disambiguity.[L’enllaç] [etiquetes: sistemes de gestió de Continguts, Drupal]

La propera gran cosa: Cobrir l’educació Online
Diu l’associació d’escriptors educatius (Educational Writers Association): “Si vols entendre una de les tendències de més ràpid creixement del sistema educatiu americà fes açò: seu davant de l’ordinador.” Sí, la comunitat d’escriptors educatius ha descobert el nostre camp de treball, que consideren “sovint invisible als periodistes en temes educatius.” Hauríem d’esperar una massa de nous lectors que corren a veure què passa en línia?. No! Aniran al Consorci Sloan (
Sloan Consortium) i a quelcom anomenat l’associació internacional per a l’ensenyament online infantil i secundari (International Association for K-12 Online Learning) i a la seua llista de fets. Via Alexander Russo. Linda Perlstein, National Educational Writers Association.[L’enllaç] [etiquetes: EUA, aprenentatge Online]

Accés a REO (recursos educatius oberts / OER): solucions pròpies
La discussió en el fòrum de la UNESCO sobre els OER s’ha aturat. Durant la 2a setmana els participants han d’enviar exemples i models de pràctiques d’èxit en què s’ha proporcionat accés obert. Ací n’hem vist alguns: WikiEducator. OpenCourseWare. David Wiley’s Open Courses, The K-12 Online Conference, Ed Tech talk, i
moltíssims més. Però en la UNESCO només han rebut fins ara allò que jo mateix he enviat, un enllaç de Teemu Leinonen…i el model RECOUP. Quina llàstima. Envieu un enllaç, podeu fer servir la plantilla per a històries d’èxit d’REO / OER i escriviu un paràgraf per a cada ítem, i envieu-lo a la llista de discussió o al moderador, o a mi i la penjaré. Som la comunitat d’accés obert i hem de fer-nos sentir ara. UNESCO.[L’enllaç] [etiquetes: UNESCO, recursos educatius Oberts, programari de cursos oberts, OpenCourseWare, accés Obert, llistes de Discussió]

Educació Post-Secundària a Canadà: Allò que necessitem?
Ací tens el
resum. Ara llig la declaració del president del consell canadenc sobre aprenentatge (Canadian Council on Learning). Hi ha una forta desconnexió: el primer parla de poc finançament i disparitat econòmica, mentre que el segon diu que el que governs i estudiants necessiten és més informació. Quan veiem enormes canvis en l’economia, i quasi el 30% de les persones en edat de treballar no poden per preocupacions econòmiques, el problema no és de manca d’informació sinó de manca de suport. Canadian Council on Learning.[L’enllaç] [etiquetes: Canada]

Com enllaçar-me
D’ara endavant m’agradaria que la gent s’enllace a aquest lloc web així: (OLDaily, la millor font de notícies sobre tecnologia educativa en la web —
OLDaily, the best source of ed tech news on the web—). Ridícul? Segur! Però una companyia s’exposa a una enorme demanda en Chicago perquè una firma legal exigeix que pot dir com s’han d’expressar els enllaços a la seua pàgina web. La demanda legal és un exemple més de la manera com les lleis comercials, com les de copyright i patents es fan servir per avortar el desacord i el discurs legítims. O, com en una companyia, que demana els drets totals sobre el terme netbook (llibre en xarxa), per beneficiar-se’n, sense haver tingut res a veure amb la seua creació. Via Comsumerist (consumidorista) via Dan Gillmor. Wendy Davis, Slate.[L’enllaç] [etiquetes: Patents, enllaçar, enllaços profunds, Copyright, Patents]

La Universitat d’Alberta s’aprofita acadèmicament dels Videojocs
Informació periodística del nou centre virtual d’aprenentatge que treballa en sistemes com Second Life (segona vida). Mira què diu AVP Rory McGreal sobre jocs i aprenentatge: “Agafen als estudiants, en capten l’atenció i els estudiants aprenen.” Resulta interessant com el periodista necessita comprovar amb alguna persona d’alguna universitat de sota la frontera, i aparentment fa una tria arreu perquè en faça el comentari: “Vladlen Koltun, un professor de ciència de computadores de la Universitat de Standford (
sic)…”. Shannon Montgomery, Globe and Mail (globus i correu).[L’enllaç] [etiquetes: Second Life, Video]

Wittgenstein i la raó
No està ben escrit però el contingut és interessant. No actuem de manera purament pragmàtica; les nostres cerimònies i ritus no es proposen únicament
provocar determinats resultats, les nostres paraules no pretenen merament comunicar idees. La idea bàsica és que l’activitat humana (inclosa la comunicació, la religió i la cerimònia) no és un simple seguir regles i una racionalitat. El llibre del qual se’n fa una revisió és un recull d’assaigs que peguen voltes a aquest tema, vist des de perspectives diferents. Revisat per Daniel D. Hutto, Notre Dame Philosophical Reviews (revisions filosòfiques de Notre Dame).[L’enllaç] [etiquetes: llibres]

Copyright 2008 Stephen Downes Contact: stephen@downes.ca

This work is licensed under a Creative Commons License.

Publicado el 20 February, 2009
por en "Chécheres" / FAQ.

Imprimir artículo

Otros artículos